Immobiliària Colonial

Societat dedicada a la compravenda i el lloguer de terrenys i habitatges creada el 1946 a Barcelona.

Fou creada amb la finalitat de gestionar l’important patrimoni immobiliari del Banc Hispanocolonial, bé que amb participació d’altres entitats financeres. Prengué un fort impuls a la dècada de 1960, gràcies al fort desenvolupament econòmic d’aquells anys, i tingué una destacada participació en projectes urbanístics d’expansió de Barcelona, especialment a la confluència de les avingudes Diagonal amb Carles III (Barcelona-2). El 1979 inicià les primeres promocions de venda d’habitatge a les grans ciutats de l’Estat espanyol. El 1991 la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona es convertí en l’accionista majoritari quan adquirí les accions que hi tenia el Banco Central, que el 1950 havia absorbit l’Hispanocolonial. Dedicada al negoci de lloguer d’edificis d’oficines a Madrid i a Barcelona i a la promoció residencial, des del 1999 cotitza a borsa i els primers anys del segle XXI dugué a terme diverses adquisicions i fusions: el 2004 adquirí la Societé Foncière Lyonnaise i el 2007, amb la sortida de “la Caixa” de l’accionariat, es fusionà amb el Grupo Inmocaral, i la societat resultant conservà el nom d’Immobiliària Colonial. Poc després de la fusió, el mateix any adquirí Riofisa. Greument afectada per la crisi financera mundial que esclatà el 2008 i que a l’Estat espanyol protagonitzaren immobiliàries i bancs, el febrer del 2010 arribà a un acord de refinançament del deute, pel qual, entre altres clàusules, les entitats creditores passaren a controlar-ne el 90% del capital. Hom acordà també segregar el negoci del sòl i el patrimoni en una nova filial. Al final del 2017, adduint inseguretat jurídica a causa del moviment independentista, traslladà la seu social de Barcelona a Madrid. L’abril del 2018 aprovà la fusió amb la Immobiliària Axiare, operació que havia de culminar al llarg dels mesos següents per donar lloc a un dels primers grups immobiliaris europeus.