i Enric Ras i Oliva | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Enric Ras i Oliva

enginyeria eng
Enginyer.
Tarragona, Tarragonès, 23 de febrer de 1915 — Benicarló, Baix Maestrat, 19 d’abril de 2007

Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona (1936) on es doctorà el 1960. Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metal·lografia. Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA (1940-42) i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional. Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979; també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon (1986) i vicepresident primer (1989). Fou un dels fundadors del Centre de Perfeccionament de l’Enginyer (1969) i de la revista Novatècnia (1970) i es convertí en un dels professors de referència de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Impartí classes de topografia i geodèsia, ocupà la càtedra d’electricitat (1958) i fou catedràtic emèrit del 1985 al 1992. Guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit electrotècnic (1975), la Gran Creu de l’orde civil d’Alfons X el Savi (1985), la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1986) i la Creu de Sant Jordi (1990), el 1993 fou nomenat, a més, president d’honor de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Col·laboració: 
MPG
Llegir més...