Nascuda en el si d’una família d’anarquistes, es traslladà a Madrid per estudiar Medicina, on treballà al Departament de Psiquiatria de l’Hospital Provincial i assistí a les tertúlies de la Universitat Lliure de Gambrinus. Aquestes trobades foren molt importants per a la presa de consciència social, que es reflectí en la seva actitud vital i en el compromís amb els drets humans. El 1955 es casà amb Alfonso Sastre, amb qui s’exilià a París l’any següent. El 1962 fou detinguda en una manifestació i passà un mes a la presó. Viatjà per primer cop a Cuba (1966) i, de nou a Madrid, fundà el Comitè de Solidaritat amb el Vietnam i el Comitè de Solidaritat amb Euskadi. El 1974, fou acusada d’haver col·laborat amb ETA, ingressà a la presó preventiva, on passà gairebé tres anys. El 1979, creà el TAT, Grup contra la Tortura. Fou elegida senadora d’Herri Batasuna; el 1990 fundà l’editorial Hiru i, durant els darrers anys, participà en nombroses ponències sobre solidaritat internacional. Escrigué narrativa i, també, obres que ella mateixa va qualificar de “literatura d’urgència”, comOperación Ogro (1974), sobre l’assassinat de Carrero Blanco,Onintze en el país de la democracia (1985),Tortura y Democracia (1987),Dispersión (1993) i Manual de solidarios (1999).