Fill d’un mestre d’escola, de jove es traslladà a Jakarta, on treballà com a impressor i, al mateix temps, s’uní al moviment per la independència. Començà a escriure en 1947-49, mentre estigué empresonat per les autoritats colonials neerlandeses per participar en la revolta del 1945. Un cop proclamada la independència d’Indonèsia (1949), es professionalitzà com a escriptor i va iniciar una sèrie de novel·les i narracions que constitueixen una crònica de la història contemporània del seu país. Fou empresonat de nou el 1960, arran de les crítiques contra Sukarno, i, el 1965, arran del cop d’estat del general Suharto, per les seves simpaties comunistes. Al llarg dels 14 anys de captiveri escriví la tetralogia de Buru (nom de l’illa on es trobava el centre penitenciari en què estava internat), considerada la seva obra mestra, formada per Bumimanusia (‘Jardí de la humanitat’, 1980), Anak semua bangsa (‘Fills de tots els pobles’, 1980), Jejak langkah (‘Petjades’, 1985) i Rumah kaca (‘La casa de vidre’, 1988). Les dues darreres, prohibides al seu país, foren publicades a l’estranger. Posteriorment fou posat sota arrest domiciliari fins el 1992. A banda, destaquen també la novel·la Keluarga gerilja (‘La guerrilla de família’, 1950), els reculls de contes Subuh (‘Aurora’, 1950) i Tjerita dari Djakarta (‘Contes de Jakarta’, 1957 ), i l’autobiografia Nyanyi sunyi seorang bisu (‘El monòleg del mut’, 1995).