Doctora en filologia catalana (1993), des del 2001 és professora de lingüística aplicada i morfologia a la Universitat de les Illes Balears, de la qual dirigí el Servei Lingüístic del 2011 al 2016. Des d’aquest any és coordinadora de Política Lingüística de la UIB. Tècnica de projectes de la Càtedra UNESCO de Llengües i Educació (Institut d’Estudis Catalans) des del 2008, els anys 2009-13 fou vicepresidenta del Consell Assessor de Programació i Continguts de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, i posteriorment membre. És autora dels estudis sociolingüístics La imposició de l’espanyol a l’alta administració pública mallorquina (1995), Sabotatge a la llengua catalana (1999), Recursos lingüístics i resistència cultural (2007), La culturalització del terme de la segona oralitat (2007), Cinc principis per a un ús ètic del llenguatge. Tractat epistemològic del llenguatge políticament correcte (2010, premi d’assaig breu Josep Irla) i Torcebraç entre dues cultures. De l’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions (2010). L’any 2019 guanyà el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la per La família. Sagrada exposició de la mort.