i castell de Calders | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

castell de Calders

Arquitectura militar
Moianès
En primer terme, torre mig derruïda del castell de Calders (Bages)
© C.I.C - Moià
Castell del municipi de Calders (Moianès).

Corona un petit puig cònic de 469 m, antigament envoltat per un meandre de la riera de Calders, la qual més tard varià el curs. Vist des de la població, aquest castell sembla enclotat i poc apte per a la defensa; es manté dreta la torre, mig malmesa, i encara hi ha notables restes de muralles i una construcció que s’adjudica a l’antiga capella de Santa Maria del Castell. El castell de Calders és esmentat des de mitjan segle X en l’abundosa documentació de Sant Benet de Bages, monestir que tingué moltes propietats en el terme, moltes de les quals foren cedides pels seus antics senyors, que tenen la seva tomba, amb el clàssic escut de les calderes, al claustre del dit monestir. La genealogia dels seus senyors es pot seguir des de la fi del segle X amb un Donnuç, que sembla fill de Trasovad, de la casa vescomtal d’Osona-Cardona; més tard, el 1105, és documentat un nou senyor, Guillem Ramon de Calders, casat amb Guisla, filla dels vescomtes de Cardona. Els Calders passaren des del segle XIII a ésser amos de la baronia de Segur i cediren el feu de Calders als Talamanca (1336), que el 1347 adquiriren del rei la jurisdicció del terme. El domini del lloc passà per aliança matrimonial als Planella vers el 1476 i, a mitjan segle XIX, s’intitulava senyor de Calders el marquès de Castellbell, successor dels Planella-Talamanca.

Data de revisió: 
2015-04-20
Llegir més...