Al sector de ponent de la part baixa del turó hi ha les restes del monestir i de l'església de Santa Maria de Vilanera, construïts a principis del segle XIV, i el mas Vilanera, construït als segles XVI-XVII i que ha sofert diverses transformacions. Al segles XVIII-XIX fou unit a la torre de defensa de planta rectangular amb un nou cos que augmentava la superfície construïda del mas.
En 1999-2000 s’hi dugueren a terme unes primeres excavacions arqueològiques que documentaren diverses fases d’ocupació, des de l’edat del bronze fins a l’època moderna. La superfície excavada era d’uns 1.500 m2, però s’estima que tot el jaciment és entre tres i quatre vegades més gran. Les restes més antigues corresponen a diverses estructures i objectes funeraris del Neolític mitjà (uns 3500 anys aC), d’entre les quals sobresurten unes 300 peces de ceràmica, la major part de les quals són urnes, algunes de procedència fenícia. La necròpolis consta d’un centenar d’enterraments i altres estructures funeràries. D’un període posterior són diverses estructures i necròpolis d’època romana, bàsicament republicana (segles II-I aC), entre les quals destaca una sitja de grans dimensions, i altimperial (segles II-IIC dC).
Al peu del turó es detectà un enterrament format per una àmfora africana del període tardoromà (segles V-VI dC). Relacionat amb el monestir, cal esmentar la descoberta d’un camp de sitges al sud-oest de les restes de l’edifici. Les vint-i-nou unitats, de tipologia variada, són datades del segle XIV.