El castell
Es dreça a uns 220 m d’altitud en un indret estratègic, a l’entrada del pas de Barrufemes, dominant el curs de l’Ebre. De gran perímetre, el castell consta de diverses parts. Un ampli recinte descobert, però emmurallat, que conté la cisterna i l’entrada al castell, per un corredor entre muralles. Des d’aquest recinte es passa, a través del corredor del cos de guàrdia, al pati d’armes, envoltat per diverses dependències (quadres i dormitoris) a llevant i per una ferma muralla que dona a l’exterior a ponent. A tramuntana, dins aquesta segona part o recinte, hi ha una sala apaïsada, amb baixos i dos pisos, i l’església del castell, que fou també parròquia antigament. Dedicada a sant Martí, avui no té culte; conserva la seva volta de canó original. L’arc triomfal és sostingut per uns grans capitells amb ornamentació vegetal.
La part més imponent del castell de Miravet és la façana de ponent, formada per una fèrria muralla, amb bestorres rectangulars que en sobresurten als angles i al mig. Les excavacions portades a terme al castell han posat al descobert restes de la primitiva fortalesa àrab i fins i tot algunes troballes fan pensar en un possible origen romà de l’assentament. L’any 1994 s’inicià la restauració del conjunt. Fou declarat Bé d’Interès Cultural el 1995.
La història
El castell de Miravet sembla que fou un dels reductes més forts dels àrabs en tot el sector meridional de la Catalunya Nova. La seva estratègia es manifesta en el fet que no fos conquerit fins després de la conquesta de Lleida i Tortosa. El 24 d’agost de 1153 el comte Ramon Berenguer IV donà el castell de Miravet a Pietro della Rovere, mestre del Temple a Provença i a Espanya, el mateix dia, sembla, que el castell fou pres per aquest comte. Miravet esdevingué el punt de partida dels templers per a organitzar les terres properes i assentar-se a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta. Dins l’ampli terme del castell de Miravet s’incloïen altres castells i termes menors: els de Gandesa, Corbera, Algars, Batea, el Pinell i Rasquera. Uns anys després els templers adquiriren Horta, Ascó i Riba-roja i passaren a dominar, des de la comanda i preceptoria de Miravet, tota la zona entre l’Ebre i el riu d’Algars. Horta i Ascó constituïen, al seu torn, sengles comandes dependents de la de Miravet.
Miravet fou el lloc on resistiren i es feren forts els templers en el moment de llur únic procés i abolició, començat a França per Felip I el Bell, aprofitant-se de la debilitat del papa Climent V. A instàncies de tots dos, el 1307, Jaume II procedí a assetjar-los durant deu mesos, mentre els templers intentaven sense assolir-ho de parlar amb el rei o amb el papa. Miravet capitulà a la primeria de desembre del 1308. L’orde trigà encara a extingir-se i, quan això fou ja un fet, el castell de Miravet fou donat als hospitalers, que el tingueren com a llur millor domini fins l’any 1835. El castell de Miravet fou sotraguejat per la guerra contra Joan II. Els hospitalers de Miravet seguien el partit joanista, però els vilatans eren afectes a la Generalitat. Aquests es possessionaren del castell i els hospitalers, que l’abandonaren, hagueren de refugiar-se a Corbera. El castell de Miravet fou finalment pres per les forces de Joan II. Segons
Miravet també sofrí durament en la guerra dels Segadors. El 1643 el marquès d’Hinojosa inicià un dur atac al castell, una de les defenses més estratègiques de la frontera de l’Ebre, però el lloctinent La Mothe-Houdancourt hi acudí des de Barcelona per combatre les tropes castellanes, que obligà a retre’s. La victòria de Miravet tingué una gran repercussió a tot el país. Set anys després, però, la fortalesa de Miravet caigué, un cop mort el seu governador Lautrier, en mans de les tropes castellanes, cosa que els permeté d’instal·lar-se en tota la riba occidental de l’Ebre i, després de construir un pont davant Benissanet, les esmentades tropes ocuparen les poblacions de la riba oriental. Durant la Guerra de Successió el castell de Miravet caigué en mans dels partidaris de Felip V (1707). Sembla que després d’aquesta guerra el castell miravetà fou desmantellat i no tingué cap paper destacat en la guerra del Francès. Sí que el tingué, en canvi, durant les guerres carlines, quan el castell fou ocupat, sembla, primer pels liberals i després pels absolutistes, que durant la primera guerra Carlina gravaren sota la porta d’entrada una inscripció a favor de Carles V. En la tercera guerra Carlina el castell de Miravet tornà a ser un baluard dels carlins, que el reconstruïren, en part, per a la defensa. Tot i això, els liberals comandats pel general Martínez de Campos reteren el castell el 1875.
El castell, de resultes de la desamortització del 1835, passà a mans particulars. Encara fou escenari de lluites durant la guerra civil de 1936-39. Fou primerament ocupat per les tropes del general Franco (abril del 1938). Durant la batalla de l’Ebre, el 25 de juliol de 1938 les tropes republicanes concentraren l’atac contra Miravet, que reteren i ocuparen. Tanmateix, ja a la darreria d’aquesta batalla, quan el comandament republicà ordenà el replegament de les forces que defensaven Pàndols i la retirada a la vora esquerra de l’Ebre, les forces del govern de Burgos ocuparen el castell de Miravet (7 de novembre).