El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó. L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis. Les primeres notícies són del 1285. Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell (1285-1337), i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia; dels Besora passà per casament als Canet (1390-1425), als Peguera (1425-1525), als Descatllar (1525-1760) i als Queralt, comtes de Santa Coloma (1760-1850). El castell passà per compra a la família Safont de Vic abans del 1859, i als Juncadella cap al 1890.
L’edifici actual fou renovat al segle XVII pels Descatllar, que hi edificaren el 1663 a la cara S una capella dedicada a santa Bàrbara, i fou transformat en 1917-20 en casal residencial. L’edifici consta de dos pisos i una planta baixa distribuïts en una ala N, destinada al servei, i una ala S, que comprenia el sector noble. El 1972 els darrers Juncadella el cediren, juntament amb la finca, a la Diputació de Barcelona. El castell ha estat objecte de diferents obres de restauració.
A la planta superior de l’edifici hi ha un seguit de sales polivalents, construïdes en ajuntar-se les dependències del servei i les golfes. El castell és seu habitual de jornades, seminaris i tallers organitzats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i per d’altres entitats de la comarca. Al primer pis es troba la planta noble, i la masoveria és l’edifici on hi ha el centre de recursos, la biblioteca, els laboratoris i les oficines del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.