Al cim de la vall hi ha l’antic castell de Rocafort, que forma amb la peanya un tot defensiu orientat vers ponent, des d’on és inexpugnable, sense cap mena d’obertura. La seva cisterna és excavada a la roca. El mateix nom deRocafort ja suggereix l’existència d’una roca fortificada. Per entrar al poble cal seguir un trencall de la carretera de la vall a l’indret on s’embotellen aigües mineromedicinals. Passat el pont sobre el Riu Corb, una carretera duu al poble.
Rocafort, amb un gran desnivell, és circuït de muralles i conserva un dels antics portals. La part més antiga s’aixeca sobre la mateixa roca. L’església parroquial, dedicada a la Transfiguració, és de la fi del segle XVIII. El campanar, posterior, és del 1868, i la rectoria data del 1775. Antigament la parròquia era sufragània de la de Nalec i començà a ser parròquia independent el 12 de juny de 1773. El 1972, el terme de Rocafort de Vallbona, que integrava el poble de Llorenç de Vallbona i el del Vilet, es va fusionar amb el de Sant Martí. Rocafort celebra la festa major per Sant Salvador, el primer diumenge de maig. La festa de Sant Sebastià s’escau pel 20 de gener, i la festa votada de Sant Cosme i Damià, el 26 de setembre.
A les terres de l’antic terme de Rocafort s’hi han trobat diverses restes arqueològiques. Restes romanes i tombes a la partida dels Recots, vestigis ibèrics a la Guardiola, i materials de sílex i del bronze final al Tossal.