Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart (1955-57), a la Universitat de París (1958-59) i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física (1961) i el doctorat (1965). Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover (1968-73), del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín (1986-2004), on és professor emèrit. Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases teòriques de la química moderna de superfície, un camp que té aplicacions tant en l’estudi i la comprensió de fenòmens medioambientals, com la destrucció de la capa d’ozó, i dels sectors industrial, electrònic, automobilístic i informàtic. Ha estat guardonat amb el Premi Japó (1992), el Premi Wolf (1998) i el premi Nobel de Química (2007), per la contribució en l’estudi sobre els processos químics en les superfícies sòlides.
Gerhard Ertl
© F.Haber/Inst. Max-Planck-Gesellschaft
Químic alemany.