i Agrupació Fotogràfica de Catalunya | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Agrupació Fotogràfica de Catalunya

Fotografia    Cinematografia
Museu de l’Agrupació Fotogràfica
© Agrupació Fotogràfica de Catalunya
fotografia fotog
Entitat creada a Barcelona el juny de 1923 per al foment i la difusió de l’art fotogràfic, i que també prestà atenció a la cinematografia.

Evolució de l’entitat

Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes.

La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència. Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres. A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom. L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una important fototeca d’autor (unes 5 500, la major part cedides per a la custòdia i difusió al MNAC a partir d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya signat el 2003), arxiu de negatius, de pel·lícules (part de les quals cedides a la Filmoteca de Catalunya el 2006) daguerrotips, albúmines, col·lecció de càmeres antigues, material de laboratori, etc. Organitza cursos, exposicions, concursos i altres activitats. La biblioteca sobre temes fotogràfics, amb prop de 4 500 volums, fou cedida el 2005 a la Biblioteca de Catalunya. El 2006 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Secció de Cinema Amateur

El 1929, any de l’Exposició Internacional, organitzà el I Saló Internacional de Fotografia al Palau de Projeccions i es constituí una Comissió de Cinema, presidida pel fotògraf Ricard de Baños i amb J. Demestres de secretari i Josep Piera de vocal. El propòsit d’aquesta comissió fou el de fomentar la cultura cinematogràfica, projectar films i debatre’ls, fer pràctiques fílmiques i organitzar concursos, així com crear un laboratori, una sala de muntatge i una biblioteca. La primera projecció es feu al gener del 1929 amb cintes de 9,5 mm; la primera conferència fou a càrrec de Frederic Dean i el primer article publicat en el butlletí fou La película sonora y la fotografía, d’Antoni Sole. El 1930 Ramon Bargués accedí a la presidència de la Comissió en substitució de Baños. Les dècades del 1950 i el 1960 foren les de major activitat de la secció, fins al punt que el 1954 es constituí oficialment com a Grup de Cine Amateur i el 1955 es convertí en Secció de Cinema Amateur. A partir del 1955 Josep Serra i Estruch col·laborà en el butlletí i el mateix any es convocà el I Concurs Social de Cinematografia Amateur. Altres activitats que organitzà foren el I Festival de Cinema Amateur (1958), coincidint amb el XVII Saló Internacional d’Art Fotogràfic de Barcelona i amb els vint-i-cinc anys de vida de l’AFC; la primera sessió de cinefòrum, impulsada per Joan Francesc de Lasa (1959); el I Certamen sobre temes familiars (1960); el I Concurs social sobre temes obligats (1963); el I Curs de cinema amateur (1966), a càrrec de Jesús Angulo, Gabriel Pérez, Tomàs Mallol i Joan Capdevila, i el I Festival de Cinema Amateur Festes de la Mercè (1967), amb el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona.

El 1968 cineastes descontents de l’AFC i del CEC s’uniren per crear la Unió de Cineastes Amateurs. Amb tot, l’agrupació muntà el 1969 el I Concurs Internacional de Cinema Amateur amb 230 films de deu països. A la meitat de la dècada del 1970 es creà el Grup Spiro (Josep Lluís Garrigós, Albert Làzaro, Albert Coll i altres) que intentà dinamitzar l’entitat. El 1987, però, després de trenta-dues edicions, el concurs es deixà de convocar a causa de la minva de participants en les sessions dels darrers anys. La incorporació del vídeo a la dècada del 1990 no aturà la davallada, i el 1995 desaparegué de l’AFC tota activitat relacionada amb la imatge mòbil. Entre els vocals que es feren càrrec de la secció destaquen Josep Sancho (1934), Guillermo Carroggio (1948), Josep Tobella (1960), Gabriel Pérez Rius (1962), Manuel Isart (1965), Conrad Torras (1965), Francisco Ruiz de Loizaga (1966), Enric Martínez (1966), Agustí Bascuas (1967), Josep Lluís Garrigós (1971), Joan Maria Mas-Griera (1975), Francesc Alabart (1977) i Eduard Arbonés (1979).

Bibliografia

NSENSER, E.: La fotografía en España en el período de entreguerras 1914-1939. CCG Ediciones / CRDI - Ajuntament de Girona 2000, p. 76-78.

Col·laboració: 
JRR
Llegir més...