De fondes conviccions catòliques, es dedicà professionalment a l’assistència social a càrrec de l’ajuntament de Varsòvia. Arran del tancament del gueto (1940) després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich, el 1942 aconseguí infiltrar-s’hi i organitzar, amb altres activistes, la Zegota (Consell per a l’ajuda als jueus, que dirigí des del gener del 1943 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial), una xarxa clandestina per a la fugida d’infants, als quals procurà també protecció i incògnita en diversos orfanats i convents. Arrestada i torturada el 1943, fou enviada al penal de Pawiak i condemnada a mort, però aconseguí evadir-se'n i continuar les activitats el 1944. En total, salvà la vida d’uns 2 500 infants jueus.
El 1965 rebé la més alta distinció del Yad Vashem atorgada als gentils en l’ajuda als jueus i el 2003 el papa Joan Pau II la felicità personalment per les seves activitats. Aquest mateix any rebé l’orde de l’Àliga Blanca, la més alta distinció del govern polonès i el 2007 fou proposada al premi Nobel de la pau.