Charles Tilly

(Lombard, Illinois, 30 de maig de 1929 — Nova York, 1 de maig de 2008)

Historiador i sociòleg nord-americà.

Graduat el 1950 a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1958, amplià estudis a les universitats d’Angers i a Oxford. Combaté en la guerra de Corea i posteriorment exercí la docència, entre d’altres, a les universitats de Delaware, Harvard, Toronto, Michigan i Columbia. En la seva vasta producció (més de cinquanta volums i 600 articles) tracta d’una àmplia varietat de temes, entre els quals el paper central de la guerra en el sorgiment dels estats nació (amb una especial atenció a la França revolucionària), la gènesi dels conflictes, el valor de les comparacions en sociologia i història, l’examen de la universalitat de la justificació en els humans i la natura de la democràcia. Combinà sempre la informació quantitativa i el desenvolupament contextual. Entre les seves obres hom pot esmentar As Sociology Meets History (1981), Big Structures, Large Processes, Huge Comparisons (1984), The Contentious French (1983), European Revolutions 1492-1992 (1993), Cities and the Rise of States in Europe: A.D. 1000 to 1800 (1994), Popular Contention in Great Britain, 1758-1834 (1995), Durable Inequality (1998), Transforming Post-Communist Political Economies (1998), Dynamics of Contention (2001), Social Movements1768-2004 (2004), Trust and Rule (2005), Why? (2006), Democracy (2007) i Credit and Blame (2008). Rebé nombrosos guardons, entre els quals el Common Wealth Award in sociology (1982), Amalfi de sociologia i ciències socials (1994), l’American Sociological Association's Career of Distinguished Scholarship Award (2005); el premi internacional Karl Deutsch de política comparada (2006) i el Phi Beta Kappa Sidney Hook Memorial Award (2006).