De ben petit entrà a treballar en una empresa siderúrgica. El 1892 fou escollit líder del sindicat del gremi de fundidors de ferro i s’endinsà en el món del sindicalisme en el qual sempre es destacà pel seu intent d’evitar les vagues ja que cregué fermament que feia més mal que bé als treballadors. L’any 1900 fou un dels 129 delegats dels sindicats socialistes i formà part de la creació del Labour Representation Commitee que més tard es convertiria en el Partit Laborista britànic (1906). L’any 1903 fou escollit diputat del Parlament i el 1908 president del Partit Laborista, càrrec que excerdí durant dos anys. Fou escollit conseller per les qüestions obreres del govern de Lloyd George (1915-16) i posteriorment fou ministre d’interior (1924) i d’afers estrangers (1929-31). Presidí entre el 1932 i el 1933 la Comissió Internacional de Desarmament celebrada a Ginebra, per la qual cosa el 1934 li fou concedit el premi Nobel de la pau.