En acabar els estudis treballà de llibreter fins que es traslladà a Berlín (1887) on creà la seva pròpia impremta i féu d’editor. Conegué la baronessa Bertha von Suttner que l’introduí en el moviment pacifista del qual ben aviat es destacà per la seva intensa militància. El 1891, juntament amb la baronessa, fundà el diari Die Waffen Nieder (‘Avall les armes!') que posteriorment canvià el nom pel de Die Friedenswarte (‘Atalaia de la pau’), des d’on es dedicà a difondre les seves idees pacifistes. El 1892 fundà l’associació Deutsche Friedensgesellschaft (‘Societat alemanya per la pau’) i participà en diferents conferències per la pau. La seva activa militància pacifista fou reconeguda amb el premi Nobel de la pau que li fou atorgat el 1911 juntament amb Tobias Michael Carel Asser. En esclatar la Primera Guerra Mundial es traslladà a Suïssa en senyal de protesta per la política alemanya, on continuà treballant per la causa pacifista i es manifestà en contra del Tractat de Versalles. D’entre les obres que escrigué destaquen Handbuch der Friedenshewegung (‘Manual del moviment pacifista’; 2 vol., 1911-13), i Mein Kriegstagebuch (Grundlogen des revolutionäre Pazifismus (‘Fonaments del pacifisme revolucionari’, 1908), ‘El meu diari de guerra’, 4 vol., 1918-20).