Un cop acabats els seus estudis en jurisprudència, entrà en el cos diplomàtic (1876). Com a agregat diplomàtic visqué en diferents països: Montenegro, Turquia, Països Baixos, Gran Bretanya i Tunísia fins al seu retorn a París l’any 1882 on feu d’assessor del ministeri d’afers estrangers. Convençut de la necessitat d’entrar en la política, el 1895 fou escollit diputat per la Sarthe al parlament francès i el 1904 esdevingué senador pel mateix departament fins el moment de la seva mort. Fou el representant francès a la Conferència de pau celebrada a la Haia l’any 1899; a partir d’aquest moment es dedicà a treballar a favor de la pau i l’arbitratge, la qual cosa el portà a formar part del Tribunal Permanent d’Arbitratge de la Haia. El seu compromís al servei de la pau li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1909 que compartí amb Auguste Beernaert.