Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867. Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont. El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys. El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87. Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins a la seva mort, membre del Consell Nacional Suís. Es destacà per la seva defensa a favor de l’arbitratge i per la implantació de la Convenció de la Haia, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau l’any 1902, que compartí amb Élie Ducommun. A més fou el president de l’Oficina Internacional per la Pau (en col·laboració amb Élie Ducommun) i secretari general de la Unió Interparlamentària.