Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste (1979-1980) i rector de Sant Sadurní d’Anoia. Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC (1982-86), posteriorment fou membre del consell presbiteral i del col·legi de consultors fins el 1988. Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili Provincial Tarraconense, en el qual fou membre d’una ponència. Fou també director del Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis de Catalunya (1993-2006), rector de Sant Esteve a Granollers (1997), ciutat d’on fou arxipreste del 1999 al 2004, vicari episcopal del Vallès Oriental (2001-2004), i vicari general de la diòcesi de Terrassa (2004-2008). El 2008 el papa Benet XVI el nomenà bisbe de Girona en substitució de Carles Soler i Perdigó.
Francesc Pardo i Artigas
© Bisbat de Girona
Eclesiàstic.