De família molt pobra, treballà en oficis diversos. A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio. El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se. Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant. Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba fica”, etc. El 1999 fou votat com el millor intèrpret de samba del segle.