Nascut en una família de caçadors, començà a escriure en revistes locals mentre estudiava a l’Escola Tècnica d’Anadyr. Traslladat a Leningrad el 1949, estudià a la universitat i continuà escrivint. L’any següent a la publicació del seu primer llibre de narracions, La gent del la nostra costa (1953), ingressà a la Unió d’Escriptors Soviètics. Escriví en rus i en la seva llengua narracions i novel·les (Un somni en la boira polar, En el mirall de l’oblit, Unna, Quan les balenes emigren, La fi del permafrost, guardonada amb el premi Gorki el 1977, i les memòries De la tenda nòmada a la universitat, etc.), en les quals oposa la forma de vida tradicional del seu poble a la modernització accelerada a què ha estat sotmès. Malgrat la censura, amb els anys esdevingué cada cop més explícit sobre els efectes catastròfics d’aquest canvi. Les seves obres han estat traduïdes a l’anglès i a l’alemany.