Es llicencià en dret, però es dedicà a la literatura, el periodisme i als guions televisius i cinematogràfics. Els anys cinquanta dirigí la revista de crítica cinematogràfica Sequenze. Resident a Roma des del 1950, se situà com un representant destacat de l’avantguarda literària dins del Gruppo 63, del qual fou un dels fundadors.
La seva obra, majoritàriament en prosa, posa en relleu l’absurd de l’existència humana a través de faules iròniques i un acusat sentit del grotesc. Les seves obres més importants són el recull de narracions La scoperta dell’alfabeto (1963), que el donà a conèixer, i les novel·les Il serpente (1966) i Salto mortale (1968), la qual, guardonada amb el premi Médicis el 1970, afavorí la difusió de l’autor fora d’Itàlia. Destaquen també Le pietre volanti (premi Viareggio 1972), Il pianeta azzurro (1987, premi Campiello), Il fuoco greco (1990), La superficie di Eliane (1999), i Fantasmi romani (2006). Conreà també la literatura infantil i juvenil (Testa d’argento, premi Grinzane Cavour 1989), l’assaig (Le parole abbandonate, 1977; Che vergogna scrivere, 1996) i els llibres de viatges (Il viaggatore sedentario, 1993).
Col·laborà com a articulista al Corriere della Sera i posteriorment a La Repubblica. Col·laborà també en guions cinematogràfics d’Alberto Lattuada (Il cappotto, 1952; La lupa, 1953; Amore in città, 1953; La spiagga 1954), d’Ugo Tognazzi (Sissignore, 1968) i d’altres directors i també per a la televisió.