De jove visqué a Madrid, França i el Marroc amb la seva família, que el 1940 s’exilià a Mèxic, on estudià lletres. Posteriorment fou professor a l’Institut Francès d’Amèrica Llatina (1948-54) i més tard treballà en diversos mitjans de comunicació, editorials i organismes internacionals, a més de dedicar-se a l’ensenyament universitari, i, del 1970 al 1984, any en què es jubilà, treballà en la institució cultural del Colegio de México.
Publicà, entre altres, els reculls poètics La luz provisional (1950), Apariciones (1978), Cuadernos del nómada (1978), Cantata a solas (1985), Lapso (1986), Noticia natural (1992) i Fiel imagen (1996). És també autor d’obres de narrativa (Trizadero, 1974; Personajes mirando una nube, 1981; Otro invierno, 2001) i assaigs. La seva obra poètica fou mereixedora diversos premis, entre els quals l’Octavio Paz (2000) i el García Lorca (2008).