De nom de naixement Ezekiel (els anys setanta s’africanitzà el nom), procedia d’una família humil. Es graduà en magisteri el 1940 i treballà en una escola per a cecs (1941-45), però fou obligat a abandonar l’ensenyament per la seva oposició pública a l’apartheid. Posteriorment estudià lletres a la Universitat de Pretòria per correspondència i es graduà el 1956. Els anys 1955-57 fou editor de la revista Drum. Exiliat el 1957, visqué primer a Nigèria i posteriorment a Europa i als Estats Units, on es doctorà a la Universitat de Denver el 1968, de la qual també fou professor de literatura africana i, posteriorment (1974) a la de Pennsilvània. Els anys d’exili (fins el 1977) exercí la docència i col·laborà en diverses publicacions africanes literàries i polítiques (entre les quals com a editor de Black Orpheus en 1960-64 amb Wole Soyinka). Després de retornar a Sud-àfrica, fou professor a la Universitat Witwatersrand de Johannesburg (1983-87). És autor de volums de narracions en les quals la segregació racial i els seus efectes són el tema central (Man Must Live, 1946; The Living and the Dead, 1961; In Corner B, 1967; The Unbroken Song, 1981; Renewal Time, 1988) i de les novel·les The Wanderers (1969), sobre la condició dels exiliats polítics africans, que obtingué un notable ressò, Chirundu (1979), retrat d’un imaginari líder africà postcolonial i Father Come Home (1984), dels assaigs The African Image (1962) i Voices in the Whirlwind (1972), en els quals s’interroga sobre la identitat africana, i dels volums autobiogràfics Down Second Avenue (1959) i Afrika My Music (1984). El 1994 rebé la Creu del Sud, la més alta condecoració de la República de Sud-àfrica. El 2002 fundà l’Es’kia Institute, organització per a la preservació de la cultura tradicional africana.