Estudià economia i administració d’empreses a la Universitat de Yale (1934) i al Balliol College d’Oxford (1936), on es graduà. L’any següent començà l’activitat com a financer a Wall Street, i el 1940 fundà una assessoria per a la gestió de fons. El 1954 creà el fons d’inversió Templeton Growth Fund, que amb el temps esdevingué un dels fons d’inversió de més èxit i amb el qual guanyà una gran fortuna. El 1992 vengué el fons a una companyia d’inversors. El 1956, amb William Damroth establí el fons d’inversió especialitzat Nucleonics, Chemistry, and Electronics Fund, que tingué un fort creixement els anys següents i la participació del qual es vengué el 1962. El 1968 passà a residir a les Bahames i es convertí en súbdit britànic. Membre de consells d’administració de bancs, empreses i asseguradores, el seu vessant filantròpic —com també l’empresarial— estigué molt vinculat a la seva confessió presbiteriana, de la qual fou un destacat representant, entre d’altres, com a membre del consell d’administració del Princeton Theological Seminary, que presidí del 1982 al 1994. El 1972 creà un dels premis més ben dotats econòmicament, el premi Templeton, que reconeix els assoliments exemplars de persones o col·lectius en tasques de dimensió espiritual, i fou atorgat en la primera edició a Teresa de Calcuta. Una particularitat d’aquest premi és el caràcter ecumènic del jurat, format per representants de diverses religions. El 1987 creà la John Templeton Foundation per impulsar la recerca en temes científics i espiritualitat, i de la qual fou secretari fins el 2008. També el 1987 rebé el títol de sir. Publicà nombrosos llibres sobre ètica, espiritualitat i religió, entre d’altres The Humble Approach. Scientists Discover God (1981), Templeton Plan. 21 Steps to Personal Success and Real Happiness (1992), Discovering the Laws of Life (1994) i Wisdom from World Religions (2002).
John Marks Templeton
© John Templeton Foundation
Financer i filantrop nord-americà naturalitzat britànic.