i Ramon Tremosa i Balcells | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ramon Tremosa i Balcells

Política
Ramon Tremosa

ciències polítiques polít
Economista i polític.
Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 30 de juny de 1965

Treballà en l’empresa privada com a assessor fiscal i comptable (1986-89 i 1991-93) i com a tècnic a la Conselleria de Benestar Social (1989-91). Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1992, aquest any s’hi incorporà com a docent, i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre l’impacte de les polítiques monetàries i de convergència europea sobre la manufactura catalana en el període 1983-95. Del 2002 al 2009 fou professor titular de teoria econòmica en aquesta universitat. Especialista en fiscalitat, economia regional i fluxos monetaris, ha publicat articles en l’àmbit acadèmic i especialitzat. Ha obtingut projecció pública arran de les seves denúncies del dèficit fiscal català i la crítica del sistema de finançament de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, que l’han situat políticament en l’òrbita del sobiranisme, i ha destacat també pels assaigs dirigits al gran públic sobre infraestructures i logística a Catalunya.

Del 1985 al 2002 estigué afiliat a Convergència Democràtica de Catalunya, que abandonà per discrepàncies sobre el pacte amb el Partido Popular en la segona legislatura de José María Aznar. Públicament contrari a l’Estatut del 2006, encapçalà la plataforma “Economistes pel no”. A les eleccions al Parlament Europeu del 2009 fou elegit diputat com a independent en la llista de CDC, cambra on passà a formar part del grup de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE). Reelegit en el càrrec el maig del 2014, com a eurodiputat formà part dels Comitès Econòmics i de Comerç Internacional, de les delegacions dels Estats Units i d’Israel, de les comissions d’Economia i de Transport (2009-14), i fou ponent de la nova supervisió financera europea (2010), de l’informe del Banc Central Europeu (2011) i de l’informe sobre Competència (2012). També participà en els debats sobre el Corredor Mediterrani, la directiva European Single Railway Area i la reforma de la PAC. Malgrat l’hostilitat d’alguns eurodiputats (especialment dels del seu propi grup, provinents de Ciutadans) impulsà iniciatives orientades a donar a conèixer les reivindicacions de l’independentisme català i a denunciar les pràctiques en contra d’aquest moviment de l’Estat espanyol. No optà a la reelecció el maig del 2019.

És autor dels llibres L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada (2004, amb Jordi Pons), Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (2005), Estatut, aeroports i ports de peix al cove (2006), Catalunya serà logística o no serà (2007), Catalunya, país emergent (2008), Let Catalonia vote (2015), L’Europa que han fet fracassar. El centralisme d’estat contra la Unió Europea (2016, Amb Aleix Sarri) i Dues Europes. Èxit econòmic, fracàs polític (2019). També és autor de nombrosos articles de premsa, especialment al diari Avui i a la revista El Temps, i de col·laboracions en llibres col·lectius i en programes radiofònics.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2019-06-27
Llegir més...