Enginyer mecànic graduat el 1953 als EUA, treballà en companyies privades i creà una empresa pròpia de serveis elèctrics. Diputat de l’Assemblea Constituent en 1966-68, el cop d’estat de Guillermo Rodríguez Lara que imposà una dictadura militar (1972-79) interrompé la seva carrera política, bé que s’oposà al règim des de la seva condició d’empresari, i el 1973 estigué nou mesos a la presó. El 1978 s’afilià al Partido Social Cristiano, pel qual fou diputat del 1979 al 1983, i l’any següent guanyà les eleccions presidencials al capdavant d’una coalició de dretes. Durant el seu mandat (1984-88) impulsà polítiques de liberalització de l’economia i afavorí les privatitzacions, mesures que, junt amb un marcat conservadorisme polític, el convertiren en un aliat de Ronald Reagan a l’Amèrica Llatina, si bé també li comportaren l’hostilitat tant dels partits d’esquerra com de l’exèrcit; fins a l’extrem que el 1987, durant un intent de cop d’estat, alguns oficials el retingueren segrestat unes quantes hores. Els resultats de la seva gestió es veieren perjudicats per la caiguda dràstica dels preus del petroli. El seu govern fou acusat de violacions dels drets humans en la lluita contra la guerrilla i d’escàndols de corrupció. Alcalde de Guayaquil del 1992 al 2000, es retirà de la política el 2002 per problemes de salut.