De família molt humil, els anys 1968-71 serví a l’exèrcit i el 1975 es llicencià en dret. El 1977 fou nomenat jutge. Destacat lluitador pels drets humans (especialment en la defensa dels acusats de ser adeptes del comunisme) i opositor de Chun Doo-hwan, el 1988 s’alià amb Kim Young-sam i fou elegit diputat, però el 1990 trencà amb aquest arran de l’aliança de Kim amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, que posteriorment donà la presidència a Roh Tae-woo. Tot i que el 1992, continuà la lluita en favor dels drets humans i la democratització de la República de Corea. Recolzat per Kim Dae-jung, el 2002 guanyà les eleccions presidencials. En el càrrec des del 2003, durant el seu mandat se succeïren les acusacions de corrupció per desviació de fons públics i per frau electoral, i el març del 2004, censurat pel Parlament, dimití el càrrec durant dos mesos fins que el Tribunal Constitucional el restablí en el càrrec. Partidari d’unes relacions tolerants amb el règim comunista de Corea del Nord i crític amb la posició de duresa dels Estats Units, l’assaig nuclear nord-coreà del 2006 i el mal moment de l’economia propiciaren la derrota del seu successor el desembre del 2007 (la llei electoral coreana no preveu la reelecció). Investigat per acusacions de suborn, se suïcidà.