Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual combaté a Birmània i a Borneo, estudià xinès i antropologia al Merton College d’Oxford, on es graduà. Després de fer treball de camp entre els nòmades Penan de Sarawak (1951-52) i a Indonèsia (1954-55), des del 1956 fou professor d’antropologia social a Oxford, i el 1976 n'esdevingué catedràtic. Entre les seves aportacions principals destaquen la introducció de l'estructuralisme francès a la Gran Bretanya (traduí a l’anglès Structures élémentaires de la parenté, de C. Lévi-Strauss), corrent que l’influí en l’atenció que prestà al parentiu (Rethinking kinship and marriage 1971; Remarks and inventions.Skeptical essays about kinship, 1974). Més originals són, tanmateix, els seus estudis sobre les categories simbòlicocognitives i sobre l’equivalència d’aquestes en diferents cultures i els problemes metodològics consegüents, preocupacions que l’aproparen a la filosofia del llenguatge. Publicà, entre d’altres Structure and Sentiment, (1962), Blood, Thunder and Mockery of Animals (1964), Percussion and Transition (1967), Belief, Language and Experience (1972), Polythetic Classification (1975); Skulls and Causality (1976), Circumstantial Deliveries (1981), i Against the Tranquility of Axioms (1983).