El castell de Castellbell és un edifici gòtic, en part arruïnat i degradat pels usos de masoveria agrícola a què ha estat destinat. És en un lloc espadat dins la península que el Llobregat envolta amb el seu primer meandre del congost de Castellbell. El seu valor estratègic i militar augmenta en apreciar que els murs de la fortalesa s’adapten al contorn del banc de roca que li fa de suport. En els seus bons temps era més gran; tot el que en resta és només la construcció situada a ponent del pati central.
Documentat des del 979, hom l’anomenava castell Belit (Belido). N’hi ha que opinen que es tracta d’un antropònim: Belit, Bellit o Belid seria el nom del cavaller d’aquest castell, i d’altres creuen que és un adjectiu equivalent a pulcher (“bonic, bell”), que, en llatí més correcte, és escrit més endavant (Castro pulchro i en català Castel bel, al segle XII). Aquest castell i el seu terme a la fi del segle X figurà en el dot matrimonial de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell de Barcelona. Al segle XIII pertanyia als Montcada i d’aquesta família passà, al final del segle XIV, a Jaume Desfar, que fou senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars. El marquesat de Castellbell fou instituït l’any 1702 en la persona de Josep d’Amat i de Planella. El castell va ser destruït el 1719 pel seu propietari —el segon marquès de Castellbell—.
Prop del castell hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç de Castellbell.