i Ricardo Paseyro | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ricardo Paseyro

literatura lit
Escriptor uruguaià.
Montevideo, 1925 — París, 5 de febrer de 2009

El 1950 publicà els seu primer recull poètic (Plegaria por las cosas), elogiat per José Bergamín i Pedro Salinas. Casat el 1951 amb la filla del poeta Jules Supervielle, fou representant diplomàtic del seu país a França de 1960 a 1973, any en que fou destituït per la junta militar després del cop d’estat d’aquest any. Instal·lat definitivament a París, adoptà la nacionalitat francesa, escriví poesia en castellà i assaig polític i literari majoritàriament en francès, col·laborà a la premsa francesa (especialment Le Figaro i la revista Contrepoint, de la qual fou redactor en cap) i traduí nombroses obres del francès al castellà, motiu pel qual el 1990 l’Académie Française el guardonà amb el Grand Prix du Rayonnement de la Langue Française. Els seus assaigs el mostren com un virulent anticomunista i molt crític amb alguns dels més celebrats escriptors llatinoamericans com ara Pablo Neruda (La palabra muerta de Pablo Neruda, 1958, on publicà versos d’aquest dedicats a Stalin i Mao) i Octavio Paz. Altres assaigs seus L’Espagne sur un fil (1976), Taiwan, clé du Pacifique (1986), Jules Supervielle, le forçat volontaire (1987) i Éloge de l’analphabétisme, à l’usage des faux lettrés (1989), l’autobiografia Toutes les circonstances sont aggravantes (2007) i Poesía, poetas y antipoetas (2009). La seva obra poètica (Poema para un bestiario egipcio, 1951; El costado del fuego, 1956; Música para búhos, 1959; En la alta mar del arte, 1965; Mortal amor de la batalla, 1965; El alma dividida, 1981; Para enfrentar al Ángel, 1983; Ajedrez, 1998; El mar, 1998) fou aplegada l’any 2000 en Poesías completas (1950-1999).

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...