Willard Sterling Boyle

(Amherst, Nova Escòcia, 8 de juliol de 1924 — Wallace, Nova Escòcia, 7 de maig de 2011)

Willard Boyle

© National Academy of Engineering

Físic canadenc.

Es graduà (1947) i doctorà (1950) a la Universitat McGill de Mont-real. Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí (1962). Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on col·laborà en el programa Apollo . De nou als Bell Laboratories (1964), treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E. Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega (CCD), un sensor proveït d’una matriu de punts capaç de mesurar la quantitat de llum que en reben cadascun, i que ha permès desenvolupar la tecnologia digital en aparells òptics com càmeres fotogràfiques, telescopis i càmeres de vídeo. Del 1975 fins que es jubilà (1979) fou director executiu dels Bell Laboratories. Rebé diversos premis per les seves aportacions en semiconductor , entre els quals el premi Liebmann (1973), el premi Draper d’enginyeria (2006), i el premi Nobel de física (2009), compartits amb George Elwood Smith i, aquest darrer, també amb Charles Kuen Kao .