Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme: president (1934) i responsable de relacions (1935) del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra (1935), aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià, on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca.
Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València (1935-36), ocupà diversos càrrecs (president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors i de l’Associació Valenciana de Caritat).
Durant la Guerra Civil Espanyola fou president del consell d’administració de la Societat General d’Autors d’Espanya (SGAE) a València, president del Sindicat d’Autors i Compositors, delegat al Front Popular i al Comitè Executiu Popular, col·laborador de l’Aliança d’Intel·lectuals per la Defensa de la Lectura i subdelegat de Cultura. Aquests anys fou també comissari de brigada i divisió i cap del Servei d’Intel·ligència Militar de la província de Castelló i del front de Llevant.
Al final de la guerra, amb el seu germà Angelí Castanyer i Fons, s’exilià a Orà amb l’Stanbrook, el darrer vaixell que va sortir del port d’Alacant. Confinat per les autoritats franceses en una companyia de treballadors estrangers (la majoria refugiats espanyols) que construïa la línia de ferrocarril des d’aquesta ciutat al desert, en sortí malalt de tuberculosi. Després de la Segona Guerra Mundial s’establí a París, on el 1947 fou cofundador i primer president de la primera Casa Regional Valenciana.
Entre els anys 1925-1934 fou molt actiu en diverses organitzacions, editorials i entitats culturals valencianes (Teatre Valencià, Galeria d’obres valencianes, Nostre Teatre, Teatre Novetats, Lletres valencianes, Lo Rat Penat, Nostres comèdies). L’any 1933 fou cofundador de la Societat d’Autors Valencians.
La seva obra literària és bàsicament teatral, i comprèn les obres —la majoria de les quals publicà el mateix any de la seva estrena— El corb (estrenada el 1927), Roser etern (1928), Ni picà! (1928), Silenci. . . ! (1929), Ana Maria (1930), Tu tens pare? (1931), Encara estem a temps (1931), Llops de ciutat (1931), La Pepa (1933), Es necessita un Tenorio (1933), Què passa en València? (1934) i La victòria dels vençuts (1934).