Els anys seixanta s’uní als tupamaros, i participà en diverses accions de la guerrilla, com ara la presa de la ciutat de Pando (1969). Ferit diverses vegades i empresonat del 1972 al 1985, fou alliberat per l’amnistia d’aquest darrer any, en què l’Uruguai retornà a la democràcia. El 1989 s’uní al Movimiento de Participación Popular, que agrupava els antics guerrillers tupamaros reconvertits en organització política integrada, al seu torn, en la coalició electoral d’esquerres Frente Amplio. Elegit diputat per Montevideo el 1994 i el 1999 senador, fou reelegit com a diputat el 2004, i l’any següent el president Tabaré Vázquez el nomenà ministre d’Agricultura. Novament senador (2008), el novembre del 2009 derrrotà en segona volta de les eleccions presidencials el conservador Luis Alberto Lacalle, del Partido Nacional. Investit en el càrrec el març del 2010, esdevingué el primer president de l’Uruguai procedent de la dissolta guerrilla. Finalitzà el mandat l’octubre del 2014, que es retirà per la clàusula constitucional que el privava d’optar a un segon mandat consecutiu. Fou molt popular pel seu estil de vida senzill i planer, i continuà les polítiques progressistes del seu predecessor Tabaré Vázquez, el qual el succeí en el càrrec en guanyar les eleccions presidencials al novembre. Senador pel Frente Amplio des del 2015, l’octubre del 2020 abandonà l’escó i es retirà de la vida política.
José Alberto Mujica Cordano
© Moncloa
Polític uruguaià.