Manuel Gas i Cabré

(Barcelona, 1940 — Barcelona, 17 d’octubre de 2009)

Pianista i director musical.

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià. Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman. Intsal·lat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado. Formà part també de diverses orquestres de jazz, i feu versions del repertori pop. Des del 1989 es dedicà a sobretot a la producció i direcció de teatre musical, camp dins del qual aconseguí èxits remarcables, entre els quals Sweeney Todd, de Stephen Sondheim, i Guys and Dolls, de F. Loesser, que li valgueren el premi Max el 1998 i el 1999, respectivament, i Ascens i Caiguda de la ciutat de Mahagonny, de K. Weil, guardonat amb un premi Gran Vía (2008). Altres produccions destacades foren Frank V, Golfus de Roma, de S. Sondheim, The Full Monty, de T. McNally i diverses sarsueles de P. Sorozábal. El seu darrer treball fou el musical Groucho me enseñó su camiseta (2009), de M. Vázquez Montalbán.