i Pere Arquillué i Cortadella | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pere Arquillué i Cortadella

Cinematografia    Teatre
Escena de Copenague, amb Pere Arquillué
© TNC / David Ruano
teatre teat i cinematografia cin
Actor.
Terrassa, Vallès Occidental, 1967

Cursà els estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, i molt aviat se situà com un dels primers actors en l’escena catalana, en produccions del TNC, del Teatre Lliure (del qual forma part des del 2002) i d’altres. Debutà com a professional a Tàlem, de Sergi Belbel (1990), sota la direcció del qual actuà també a La filla del mar, d’Àngel Guimerà (1991, premi de l’AADC).

Altres muntatges remarcables són El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare (direcció de Calixto Bieito, 1991); Lo desengany, de Francesc Fontanella (direcció de Domènech Reixach, 1992); De poble en poble, de Peter Handke (1996); Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca (1998) i Coral romput, de Vicent Andrés Estellés (2008), tots tres dirigits per Joan Ollé; Àngels a Amèrica, de Tony Kushner (direcció de Josep Maria Flotats, 1996, premi de la Crítica 1997); Galatea, de Josep M. de Sagarra (direcció d’Ariel García Valdés, 1998); Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello (direcció de Georges Lavaudant, 1999); Santa Joana dels escorxadors, de Bertolt Brecht (direcció d’Àlex Rigola, 2004); Otel·lo (2006) i Ricard III (2005), de Shakespeare, dirigits per Carlota Subirós i Àlex Rigola, respectivament; la sarsuela El dúo de la Africana (2007), amb dramatúrgia de Lluïsa Cunillé; El silenci del mar, de Vercors (2008, premi Butaca); Platonov, de Čekhov (direcció de Gerardo Gerardo Vera, 2009); Primer amor, de Samuel Beckett (direcció de Miquel Górriz i Joan Ollé, 2010) i Vida privada, de Josep Maria de Sagarra (direcció de Xavier Albertí, 2010), pels quals rebé el premi Ciutat de Barcelona 2010; Cyrano de Bergerac, d’Edmond Rostand (direcció d’Oriol Broggi, 2011, premi Butaca 2012); Copenhaguen, de Michael Frayn (direcció de Ramon Simó, 2011); Qui té por de Virginia Woolf, d’Edward Albee (direcció de Daniel Veronese, 2011); Udol, de Marília Samper (direcció de Joan Maria Segura, 2012); Mata’m, escrit i dirigit per Manuel Dueso (2012); La casa cremada, d’August Strindberg (direcció de Lluís Pasqual, 2013); Primer amor, de Samuel Beckett (direcció de Miquel Górriz i Àlex Ollé, 2013); Un enemic del poble, de Henrik Ibsen (direcció de Miguel del Arco, 2014); Els veïns de dalt, escrit i dirigit per Cesc Gay (2015); Art, de Yasmina Reza (direcció de Miquel Górriz, 2016); Blasted (rebentats), de Sarah Kane (direcció d’Alícia Gorina, 2017), i novament Àngels a Amèrica, de Tony Kushner (direcció de David Selvas, 2018), premis de la Crítica 2019 i Butaca 2019 al millor actor.

Ha treballat també en sèries de televisió com ara Arnau (1994), Secrets de família (1995), Mar de fons (2006-07), La Riera (2010-17), Sé quién eres (2017) i Félix (2018), i també en telefilms (L’estratègia del cucut, 2001; El gran concurs, 2007; El pallasso i el Führer, 2007; El cas dels catalans, 2014; L’enigma Verdaguer, 2019). En cinema, ha actuat en El perquè de tot plegat (Ventura Pons, 1994), Buñuel y la mesa del rey Salomón (Carlos Saura, 2001), En la ciudad (Cesc Gay, 2002), Princesas (Fernando León de Aranoa, 2004), Malas temporadas (2005, Manuel Martín Cuenca) i Las Furias (Miguel del Arco, 2017), entre d’altres. Debutà a la direcció el 2018 amb els muntatges Audiència i Vernissatge, de Václav Havel. L’any 2011 rebé el Premi Nacional de Cultura del CoNCA en l’apartat de teatre i el 2013 el premi Jordi Dauder.

Col·laboració: 
IBP
Data de revisió: 
2019-07-15
Llegir més...