Estudià a l’Institut del Teatre (1957-60), debutà professionalment, el 1957, a la companyia J.Castillo-Escalona. Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor. El 1968 s’instal·là a Madrid contractat per José Bódalo. Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación, d’A.Buero Vallejo (direcció de José Osuna, 1974), amb la presència en produccions dramàtiques de Televisió Espanyola, dirigit per Pilar Miró, Narciso Ibáñez Serrador, Cayetano Luca de Tena o Jaime de Armiñán, entre molts altres. A partir dels anys vuitanta, compaginà el treball entre Barcelona i Madrid, tant en teatre com en televisió. En teatre destaquen les interpretacions a Mort accidental d’un anarquista, de Dario Fo (1980), Los domingos bacanal, de F.Fernán Gómez (1985), Ai, carai! (1989), on va ser premi de l’AADC al millor actor d’aquell any, El visitant, d’E.E.Schmitt (1996), o Oncle Vània (2004). En televisió destaquen, entre moltes altres, les intervencions a Poblenou i a Periodistas. També treballà en cinema, on sobresurt la interpretació a La febre d’or (G.Herralde, 1993), basada en la novel·la de N.Oller, que li valgué el Premi Nacional de cinema de la Generalitat de Catalunya aquell mateix any.