S’inicià en els cercles underground de Bristol, on els seus grafits començaren a ser vistos en 1990-94 i obtingueren una gran difusió. Aviat traslladà la seva activitat a Londres, d’on més endavant passà a diverses grans ciutats del món, entre d’altres, Berlín, Barcelona, Nova York, París, Los Angeles o Nova Orleans. Actualment, moltes de les seves realitzacions i els seus murals reben alguna mena de protecció. Paral·lelament, malgrat el caràcter contestatari i agressivament crític amb la societat de consum i el capitalisme, la seva obra ha conegut una creixent cotització en el mercat de l’art. Utilitza de manera imaginativa l’arquitectura i el mobiliari urbans (moltes vegades espais degradats) i el seu vehicle d’expressió més emprat és la tècnica de l’estergit, amb la qual crea figures i escenes en les quals combina un gran realisme amb associacions xocants, sovint tocades d’humor truculent, en les quals és una constant la crítica ferotge de l’ordre establert, de vegades de clara denúncia, com ara els murals que realitzà al mur de separació de Cisjordània (2005) i contra el centre de detenció de Guantánamo (2008), grafits contra la monarquia i contra el canvi climàtic (2009), el mural Slave Labour (2012), contra el treball infantil al tercer món, etc. Ha dirigit també algunes pel·lícules paròdies de documentals i centrades en l’art del carrer (Exit Through the Gift Shop, 2010, que fou nominada a l’Oscar; The Antics Roadshow, 2011). El 2015, a la localitat anglesa de Weston Supermare, feu Dismaland, un parc temàtic d’un mes de durada a imatge de Disneyland que convertia en un món de malson els personatges i les icones de Walt Disney.