En general es produeix a partir d’una elevada especulació i es manifesta amb una caiguda en picat de les cotitzacions a la borsa d’algunes o de totes les accions en general, a partir d’una data determinada, amb la qual cosa es passa d’una etapa d’eufòria a una altra de pànic. Des del principi del s XXI se n'han viscut algunes. Una de les més importants fou la dels valors tecnològics i vinculats a internet, els anomentats puntcom . Al març del 2001 aquesta bombolla, que situà el preu d’alguns d’aquests títols de nivells astronòmics, esclatà. Això es manifestà amb una forta caiguda de l’índex Nasdaq dels EUA, que agrupava aquests valors que, un cop superat el nivell dels 5 000 punts —més de cinc vegades la cota en què es trobava el 1996—, acabà situant-se per sota dels 1 000 punts cap al 2003. Un dels casos paradigmàtics a l’Estat espanyol fou Terra, que, d’un preu de sortida a borsa d’11,81 euros el 17 de novembre de 1999, arribà a sobrepassar els 160 euros. Després d’una caiguda a plom, el pas de la companyia pel mercat de renda variable acabà amb una oferta de retirada de borsa per Telefónica, la seva principal accionista, a 5,25 euros per acció, menys de la meitat del preu de sortida el 1999. Al llarg de la història s’han produït altres bombolles financeres i els seus esclats, com el crac del 24 d’octubre de 1929, el famós dimarts negre, que significà l’inici de la Gran Depressió; o el del 19 d’octubre de 1987, conegut com el dilluns negre. Al llarg de la crisi que començà el 2007 també es visqueren jornades similars a les borses durant el 2008, amb fortes caigudes dels valors bancaris, així com el conjunt d’entitats financeres i les empreses vinculades a l’àmbit immobiliari i de la construcció. Al llarg de la història es visqueren altres situacions similars, i així al s XVI es produí que els actius passaren d’una etapa de demanda massiva i preus astronòmics a una de caiguda en picat, o bé l’episodi dels bulbs de les tulipes a Holanda, l’any 1630. En algunes ocasions, l’esclat de les bombolles es transmet a la resta de l’activitat i provoca crisis econòmiques.
f
Economia