Format com a militar a Itàlia (1957), dins l’exèrcit somali ascendí al rang de coronel. El 1969, en negar-se a prendre part en el cop d’estat liderat per Siad Barre, aquest el féu empresonar. Alliberat el 1975 i exiliat a Kenya, des d’aquest país liderà una de les guerrilles contràries al règim de Barre amb el suport d’Etiòpia, però fou empresonat pel règim comunista de Mengistu el 1985 a causa de les seves reivindicacions territorials en territori etiòpic. Alliberat novament el 1991, a la caiguda de Barre es convertí en líder de la regió semiindependent de Puntland, i el 1998 en declarà l’autonomia. Convertit en un dels “senyors de la guerra” somalis amb suport d’Etiòpia, s’oposà al govern de transició i fou deposat de la presidència de Puntland el 2001, tot i que la recuperà l’any següent. A l’agost del 2004, el nou parlament de transició (amb seu a Kenya) el nomenà president de Somàlia i, amb aquest càrrec i des de l’exili, intentà restablir l’ordre i la integritat territorial. Arran de l’ofensiva islamista que el 2006 s’apoderà de Muqdiisho i part del sud del país, demanà auxili a Etiòpia, fet que li valgué una gran impopularitat. Tot i que després de sobreviure a diversos atemptats al gener del 2008 entrà per primer cop a Muqdiisho, l’intent de cessar el primer ministre Nur Hassan Hussein comportà una moció de censura que acabà amb la seva dimissió al desembre. S'exilià primer al Iemen i posteriorment als Emirats Àrabs Units..