Estudià al conservatori de Madrid i completà la seva formació de manera autodidàctica. De jove desenvolupà una intensa activitat com a violinista i viola de diferents orquestres de l’època, inclosa la del Teatro Real. Fou un dels membres fundadors de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, de la qual es féu càrrec com a director el 1939. El 1947 fou nomenat titular de l’Orquesta Sinfónica de Radio Nacional, acabada de crear. De la seva tasca com a compositor destaquen les obres de maduresa, com el Concierto en la menor, para chelo i orquesta (1946), tot i que gran part de la seva creació resta inèdita. Gaudí d’un gran prestigi com a docent i el 1944 rebé el Premio Nacional de música del ministeri de cultura espanyol.