Doctorat en psiquiatria (1947), fou director del Dispensari de Psiquiatria de Còrdova (1949-87) i catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de la mateixa ciutat des del 1983. Jubilat el 1987, actualment és professor emèrit de l’Escola Andalusa de Salut Pública i director de la Fundació Aula Castilla del Pino, creada el 1993 per promocionar la psiquiatria i que també assumeix la funció d’Institut d’Investigació Psicopatològica. Ha publicat més de 30 obres sobre psiquiatria, entre les quals destaquen Fundamentos de antropología dialéctica (1969), La incomunicación (1970), Psicoanálisis y marxismo (1971), Introducción a la hermenéutica del lenguaje (1972), El discurso de la mentira (1988) i El silencio (1992). És, a més, autor de 186 monografies neuropsiquiàtriques, sis llibres d’assaig, dues novel·les i dos llibres de memòries: Pretérito imperfecto. Autobiografía (1922-1949) , amb el qual guanyà el IX premi Comillas (1997), i Casa del olivo. Autobiografía (1949-2003) (2004). L’any 2004 fou nomenat acadèmic de la Real Academia Española. Ha rebut diverses distincions, entre les quals els doctorats honoris causa per les universitats de San Marcos (Lima) i Autónoma de Madrid, el nomenament de fill predilecte d’Andalusia i el d’andalús universal. La seva oposició al règim franquista i la llarga militància al partit comunista, juntament amb la seva lluita per la humanització dels tractaments als malalts mentals feren que durant molts anys fos conegut com el ‘psiquiatre roig’.