i Carlos Castilla del Pino | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Carlos Castilla del Pino

Medicina    Psicologia
medicina med
Metge, psiquiatre i assagista andalús.
San Roque, Cadis, 1922 — Còrdova, 2009

Doctorat en psiquiatria (1947), fou director del Dispensari de Psiquiatria de Còrdova (1949-87) i catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de la mateixa ciutat des del 1983. Jubilat el 1987, actualment és professor emèrit de l’Escola Andalusa de Salut Pública i director de la Fundació Aula Castilla del Pino, creada el 1993 per promocionar la psiquiatria i que també assumeix la funció d’Institut d’Investigació Psicopatològica. Ha publicat més de 30 obres sobre psiquiatria, entre les quals destaquen Fundamentos de antropología dialéctica (1969), La incomunicación (1970), Psicoanálisis y marxismo (1971), Introducción a la hermenéutica del lenguaje (1972), El discurso de la mentira (1988) i El silencio (1992). És, a més, autor de 186 monografies neuropsiquiàtriques, sis llibres d’assaig, dues novel·les i dos llibres de memòries: Pretérito imperfecto. Autobiografía (1922-1949) , amb el qual guanyà el IX premi Comillas (1997), i Casa del olivo. Autobiografía (1949-2003) (2004). L’any 2004 fou nomenat acadèmic de la Real Academia Española. Ha rebut diverses distincions, entre les quals els doctorats honoris causa per les universitats de San Marcos (Lima) i Autónoma de Madrid, el nomenament de fill predilecte d’Andalusia i el d’andalús universal. La seva oposició al règim franquista i la llarga militància al partit comunista, juntament amb la seva lluita per la humanització dels tractaments als malalts mentals feren que durant molts anys fos conegut com el ‘psiquiatre roig’.

Llegir més...