Avelino Corma i Canós

(Moncofa, la Plana Baixa, 15 de desembre de 1951)

Avelino Corma i Canós

© The Royal Society

Químic.

Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid. Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston (Canadà) i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València (Universitat Politècnica de València — CSIC). Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics. Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents.

És doctor honoris causa per les universitats Dom Church, d’Utrecht, Jaume I de Castelló, València, Alacant, Bochum i Ottawa, entre d’altres. Ha rebut el premi Dupont (1995), Premio Nacional de tecnologia Leonardo Torres Quevedo (1995), premi Burdinola (1997), premi d’investigació Iberdrola de química (1998), premi G. Ciapetta, de la societat nord-americana de catàlisi (1998), Ipatieff Award of the Nortwestern University 2000-01, premi d’investigació en noves tecnologies Rei Jaume I (2000), premi François Gault, de la Societat Europea de Catàlisi (2001), premi Eugene J. Houdry in Applied Catalysis de la Societat Nord-americana de Catàlisi (2002), Breck Award of the International Zeolite Association (2004), premi a la Investigació i Medalla de la Real Sociedad Española de Química (2005), premi Alwin Mittasch (2006), premi Paul Sabatier (2006), la Grande Medaille de l’Académie des Sciences de France (2011) i el premi Príncipe de Asturias de les ciències (2014, compartit amb Mark Davis i Gales Stucky).