Estudià guitarra, piano, composició i direcció a la seva ciutat natal i, més tard, al teatre Colón de Buenos Aires, del cor del qual formà part. El 1991 es traslladà a Europa i dos anys després debutà com a protagonista al teatre Verdi de Trieste (Itàlia), amb Signorina Julia, d’Antonio Bibalo. El 1995 ho féu al Covent Garden i a l’Òpera de París, el 1996 a Viena i el 1997 a La Scala de Milà. Aquell mateix 1997 cantà per primera vegada Otello, un dels seus grans personatges, a Torí, amb Claudio Abbado i l’Orquestra Filharmònica de Berlín. També s’ha distingit per tenir una personalitat forta, que, el 2000, el portà a enfrontar-se al descontentament del públic del Teatro Real de Madrid després d’haver interpretat el personatge del Manrico de Il Trovatore.