i Facebook | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Facebook

Pàgina mostra d’interfície de Facebook
© Facebook
sociologia sociol
Lloc web de xarxes socials on els usuaris registrats poden participar i interactuar en una o més xarxes en funció dels seus interessos.

L’usuari disposa d’un espai per a construir el seu propi perfil, on pot introduir tot tipus d’informació personal (documents, vídeos, fotografies, etc.) i definir el nivell de privacitat amb el qual vol protegir la difusió de la seva informació. Fou creat l’any 2004 per Mark Zuckerberg i originalment era un lloc web només per als estudiants de la Universitat de Harvard.

Amb uns 1.500 milions d’usuaris arreu del món (2015), Facebook ha esdevingut una de les principals empreses d’internet, Entre les fites de la seva expansió cal esmentar la compra d’Instagram, la xarxa social per a compartir fotografies (desembre del 2012), i l’acord per a l’adquisició de l’empresa de missatgeria instantània WhatsApp el febrer del 2014. Aquest mes llançà la primera aplicació de desenvolupament propi, la plataforma de notícies Paper. Cotitza a borsa des del maig del 2012. El 2017 posà en servei l’espai de compravenda Marketplace i la plataforma Watch, que ofereix sèries i programes propis.

La companyia ha rebut crítiques dels governs dels Estats Units i, sobretot, de la Unió Europea i els seus estats membres per la seva política d’assignació de seus, acusada de cercar l’evasió fiscal. Arran d’aquestes pressions, el desembre del 2017 anuncià un canvi gradual de política per la qual pagaria els impostos en cada país pel negoci de les seves filials (la seu de Facebook a la Unió Europea és a Irlanda, on la pressió fiscal és notòriament més baixa).

També ha estat objecte de crítiques i d’accions legals en contra seva de les autoritats dels Estats Units i de la Comissió Europea, arran de les queixes dels usuaris relatives a mancances pel que fa a la privacitat i la seguretat, com també per l’ús indegut de dades personals. Un dels esdeveniments que més multiplicà les crítiques en aquest aspecte fou la filtració de les dades personals de milions d’usuaris, utilitzades indegudament en la campanya del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump (2016).

Arran de fets com aquests i de les queixes per la utilització de les xarxes socials per a la difusió d’actes i propaganda terroristes, d’incitació a la violència o de falsedats, la companyia (que ha estat també criticada per polèmics actes de censura) ha impulsat algunes mesures: el gener del 2017, conjuntament amb Twitter, YouTube i Microsoft anuncià la creació d’un espai compartit per a lluitar contra la propaganda terrorista, i el 2017 obrí dos centres a Berlín i a Essen (Alemanya) per a filtrar continguts d’incitació a l’odi i a la violència. El maig del 2018 anuncià l’obertura a Barcelona d’un centre dedicat a combatre la difusió de les notícies falses (fake news).

Col·laboració: 
PLlG
Data de revisió: 
2018-05-09
Llegir més...