Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof. A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament. En destaquen Interprétations (1985), Heidegger: anatomie d’un scandale (1988), Regarder voir (1995), Martin Heidegger: le temps, le monde (2005), L’art en liberté: Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger (2006), Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute (2008) i Le Ménon. Quatre cours, cinquante et une explications de texte (2011). També traduí diversos poemes i textos de Friedrich Hölderlin.