Començà la seva trajectòria laboral com a aprenent a l’Empresa Nacional Bazán, que el 2000 es fusionà amb Astilleros Españoles i constituí Izar Construcciones Navales. El 2005, la societat pública SEPI el prejubilà i s’integrà a Comissions Obreres (CCOO), sindicat del qual formava part des del 1970, com a assalariat. El 1972 fou acomiadat i empresonat per la seva participació activa en la vaga general de Ferrol com a militant de base del sindicat. Després de sortir de la presó, com a president del comitè intercentres de l’empresa Bazán, visqué en la clandestinitat durant quatre anys. Fou elegit secretari general de la federació del metall de CCOO al novembre del 1987. A partir del 1995, amb la fusió amb la Federació de Mineria del sindicat fou elegit secretari general de l’organització resultant, la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO fins el 2004. A partir d’aquell any i fins el 2008 fou secretari d’Acció Sindical i Polítiques Sectorials de la confederació sindical de CCOO i membre del consell confederal i de la comissió executiva confederal del sindicat. El 19 de desembre de 2008 fou elegit secretari general de CCOO durant el congrés de l’organització sindical, en substitució de José María Fidalgo. Al juliol del 2017 fou substituït en el càrrec per Unai Sordo.