i Phineas Gage | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Phineas Gage

medicina med
Obrer americà del ferrocarril.
?, 1823 — ?, 1860

Probablement el pacient més famós de dany cerebral, pel fet que permeté establir per primera vegada la relació entre personalitat i les funcions de les parts frontals del cervell. L’any 1848, treballava en un equip de construcció ferroviària i era l’encarregat de la col·locació d’explosius. Un error en l’ordre de col·locació d’una d’aquestes càrregues provocà la seva explosió abans d’hora i féu que una barra de ferro d’un metre de llarg, tres centímetres de gruix i sis quilos de pes sortís disparada travessant-li el crani, entrant per la galta esquerra i sortint pel front. La barra li destruí part de l’escorça prefrontal però sense afectar cap de les artèries principals que irriguen el cervell. Gage sobrevisqué, però el seu caràcter se'n veié afectat. Es tornà irascible, impacient, irreverent i mai més no fou capaç de respectar les seves obligacions socials ni laborals; de fet, arribà a viatjar com a atracció de fira mostrant la seva ferida i la barra que l’havia provocat. El seu metge, John Harlow, diagnosticà un trencament de l’equilibri entre les seves facultats intel·lectuals i les seves tendències animals i arribà a la conclusió que la regió anterior del cervell exercia com a fre als impulsos animals. El seu cas és una de les fites de la neurologia moderna, ja que confirma que les lesions cerebrals estan relacionades amb les psicopatologies i, en el seu cas, la lesió a l’escorça cerebral li afectà l’hemisferi esquerre del cervell i la coordinació de les emocions amb el raonament.

Llegir més...