Grup de Treball

Nom sota el qual un grup d’artistes catalans de disciplines diverses dugueren a terme i signaren els seus treballs entre el 1973 i el 1975.

La seva aparició significà un punt d’inflexió en el marc cultural català, d’una banda pel seu treball com a col·lectiu i, de l’altra, per l’interès del grup per allunyar-se de les pràctiques artístiques convencionals i inserir-se en un corrent crític que cercava una funció social per a l’art. Nascut en un escenari marcat per la inestabilitat política dels darrers anys de la dictadura franquista, el col·lectiu, tot i ésser considerat dins les tendències de l’art conceptual europeu del moment, tingué unes característiques específiques. Els artistes que en formaren part en algun moment no pertanyien a una generació concreta i el seu nivell de participació i implicació dins del grup fou diferent en funció dels interessos propis. Cadascuna de les peces que produí el grup fou signada per components diferents. En foren membres Francesc Abad, Jordi Benito, Jaume Carbó, Alícia Fingerhut, Xavier Franquesa, Carles Hac Mor, Imma Julián, Antoni Mercader, Antoni Munné, Antoni Muntadas, Josep Parera, Santi Pau, Pere Portabella, Àngels Ribé, Manuel Rovira, Enric Sales, Carles Santos, Dorothée Selz i Francesc Torres. En la mesura que el col·lectiu es proposà d’allunyar-se dels canals habituals de distribució de les obres d’art, utilitzà totes les intervencions possibles en els mitjans de comunicació per a dur a terme una tasca informativa no habitual en les pràctiques artístiques de l’època. Així, sempre que fou possible, utilitzaren aquests canals per a donar a conèixer els seus comunicats i exposicions. Fou un grup de creació i d’opinió que, si bé produí poca obra, tingué un gran impacte en el panorama artístic de l’època. Un dels seus darrers treballs fou Document. Travail d’informations sur la presse illégale des Pays Catalans, presentat a la novena Biennal de París (octubre del 1975). Aquell mateix any, les contínues dissensions entre els membres, el difícil equilibri entre els propòsits de l’obra individual i els objectius del grup, com també la nova situació social després de la mort del general Franco al novembre, conduïren a la dissolució del col·lectiu. El fons de la Col·lecció MACBA acull pràcticament la totalitat de la seva obra documentada.