Les seves primeres passes professionals foren com a integrant del grup Automatic Dlamini, entre el 1988 i el 1991. El seu projecte solista, PJ Harvey, debutà el 1992 amb l’àlbum Dry. El 1993 comptà amb el productor Steve Albini (Pixies, Nirvana) en el seu segon treball, Rid of Me, i el 1995 assolí l’èxit comercial amb To Bring You My Love, un disc on col·laboraren Joe Gore (guitarrista de Tom Waits), Eric Drew Feldman (Captain Beefheart, Frank Black) i el productor Flood (U2). El 1996 enregistrà un disc, Dance Hall at Louse Point, en parella amb John Parish, exlíder d’Automatic Dlamini, i participà en el disc Murder Ballads, de Nick Cave. El 1998 col·laborà, com a cantant i compositora, en el disc L’argot du bruit, del català del nord Pascal Comelade. La seva carrera s’assentà amb Is this Desire? (1998) i el seu disc més accessible, Stories from the City, Stories from the Sea (2000), on comptà amb Thom Yorke, de Radiohead. Uh huh her (2003) recuperà un so més cru, ubicat en un blues post-punk. El 2004, prengué part com a autora i productora en el disc Before the Poison, de Marianne Faithfull. La seva carrera adoptà un perfil més minoritari amb White Chalk (2007), on tocava el piano i oferia un repertori intimista. El 2009 publicà un segon treball amb Parish, A Woman a Man Walked By (2009). El 2011 publicà l’àlbum Let England Shake, amb una temàtica històrica, inspirada en les guerres del passat remot i recent, i en què reinventà el seu so tot fonent el rock amb ingredients de folk. Aquest disc fou reconegut per la premsa especialitzada com un dels millors de la seva trajectòria.